El Pou Vell és un dels llocs més emblemàtics de Sant Llorenç, tant pel que va representar temps enrere a l’hora de proveir d'aigua a les persones i al bestiar, com per ser el lloc de reunió dels protagonistes de Flor de Card, la novel·la més extensa de Salvador Galmés. Encara que el pou sigui probablement més antic, les primeres referències escrites sobre els porxos on estaven ubicades les piques de rentar són de mitjan segle XVII. Originàriament la construcció presentava una porxada oberta a l’exterior mitjançant dues arcades, una d’elles amb un arc escarser molt rebaixat.

El 1975 l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar va dur a terme una reforma on s’eliminaren les piques i convertiren el recinte en una cotxeria. El 2003 va dur a terme una nova reforma, per tal de conservar els dos aiguavessos mitjançant una estructura de troncs rodons de fusta i teula àrab per sobre i per preservar les tres anelles de ferro que servien per fermar el bestiar.

El 2005 es va col·locar una placa amb un fragment de la novel·la Flor de Card, com a homenatge a Salvador Galmés, ja que hi té lloc una part de l’acció d’aquesta narració.